- Inici de l’itinerari
Comencem aquest passeig a la plaça Catalunya (inaugurada el 1927), límit de les muralles medievals que encerclaven la ciutat antiga i que es van tirar a terra entre el 1854 i el 1856, amb motiu de la construcció de l’Eixample, projectada per Ildefons Cerdà als voltants del 1855. El Passeig de Gràcia comunicava aquesta zona amb la vila de Gràcia, annexada a Barcelona a finals del segle XIX (1897). Abans de construïr, l’eixample eren camps de conreu fora de les muralles, on no es podia edificar perquè eren considerats terrenys militars.
Més avançat l’itinerari visitarem l’àrea on es situava la ciutat romana, envoltada de muralles i 78 torres de defensa. La Barcino romana va ser fundada al segle I a.C. com a colònia per legionaris veterans, començava a l’actual plaça Nova de la Catedral i tenia la Plaça de Sant Jaume com espai central (fórum) de la vida social i política. Les muralles medievals van ampliar el tamany de la ciutat protegida, primer entre la Rambla i el barri de la Ribera/el Born (segle XIII), i després envoltant també el Raval a l’esquerra de la Rambla (Segle XIV).
- Plaça de la Vila de Madrid.
Baixant des de plaça Catalunya per Portal del Àngel, i girant a la dreta per carrer Canuda arribarem a la plaça de la Vila de Madrid, on trobarem una necrópoli o cementiri romà (extramurs) amb 85 elements funeraris de segon nivell, donat que només s’enterraven esclaus o lliberats als costats del camí que conduïa a la ciutat romana emmurallada.
Seguint per carrer Canuda arribem a les Rambles, passeig que es va urbanitzar per cobrir els canals naturals que portaven l’aigua de Collserola (i les escombreries que generava la ciutat) fins a prop del mar. Baixant per les rambles i abans d’arribar al mercat de la Boqueria, girem pel Carrer del Carme, a l’alçada de l’esglèsia de Betlem, per arribar al següent punt.
3. Hospital de la Santa Creu de Barcelona i biblioteca nacional de Catalunya.
Entrant per sota d’un arc al carrer del Carme, trobem els edificis gòtics de l’Hospital de la Santa Creu, (segle XV), que es va crear amb la finalitat de reunir en un sol lloc els diferents hospitals que hi havia a la ciutat. Iniciat per Martí I l’humà al 1401. Està situat darrera del mercat de la Boqueria, entre el carrer del Carme i el carrer Hospital.
Al finals del segle XIX l’hospital va quedar desbordat pel creixement de la ciutat i els nous avanços en medicina i higiene, amb la qual cosa es va decidir traslladar-lo a una nova seu: l’Hospital de Sant Pau, que es va construir a l’Eixample entre el 1902 i el 1930.
El 1926 l’edifici vell va ser comprat per l’Ajuntament, que en va començar la reconstrucció. Actualment el conjunt inclou la seu de la Biblioteca de Catalunya (des de 1939), l’Institut d’Estudis Catalans (des de 1931), l’Escola Massana (des de 1935) i dues biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona (les de Sant Pau i Santa Creu). El 3 de juny de 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic d’Interès Nacional.
Tornem pel carrer Hospital en direcció a la Rambla. Arribem a la plaça de Sant Agustí, on es sitúa la Parròquia de Sant Agustí, temple d’estil neoclàssic edificat entre 1728 i 1750. En l’indret hi ha restes de l’antic convent dels agustins homònim. És una església amplia d’una sola nau, amb capelles laterals. La capçalera és del segle XIX i forma un semicercle de columnes corínties. La façana va ser projectada el 1735 per Pere Costa i ha quedat inacabada, ja que només es va completar la part inferior. Al mig hi ha un escut borbònic.
4. Basílica de Santa Maria del Pi.
Tornem cap a la Rambla. A l’esquerra (direcció muntanya) queda el mercat de la Boqueria. Passem a prop del Conservatori i Gran Teatre del Liceu i creuem cap a l’altre banda. Pel carrer Cardenal Casañas arribem a la Basílica de Santa Maria del Pi, d’estil gótic català, inaugurada el 1453 i declarada bé d’interés nacional el 1931.
Al davant tenim el carrer Petritxol, famós per les seves xocolateries.
A la plaça del Pi també es situen les Galeries Maldà, antigament de roba i complements, avui en dia plena de botigues de material freak (Harry Potter, Bola de Drac, Joc de Trons), gòtic i steampunk.
Agafant desde la plaça del Pi el carrer de la Palla arribarem a la plaça nova. En el camí trobarem uns quants vestigis de la muralla romana original, coronada per vivendes de l’época medieval.
- Plaça Nova i avinguda Catedral
Fins el 1355 eren camps que envoltaven la ciutat Romana. A la dreta de la catedral (davant) tenim la casa del Degà. Més cap al costat dret (c/Bisbe) està el Palau Episcopal (Casa del Bisbe), segles XII-XIII. Des del 8 de desembre fins el dia de Nadal es celebra la Fira de Santa Llúcia, de motiu nadalenc.
6. Catedral i Muralla Romana.
Nom Original: Catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia (màrtir de l’època romana als 13 anys i la primera patrona de BCN, va ser reemplaçada per la Mare de Deu de la Mercé i com a venjança, es diu que plora cada 24 de setembre – les llàgrimes de Santa Eulàlia- per fastidiar la diada). 13 tortures, 13 oques blanques al claustre. Començada al 1298 sobre una antiga catedral romànica, i acabada parcialment al 1420. S’acaba definitivament al segle XX. Té elements de molts estils, predominantment gòtic. La façana és neogòtica i va ser construïda a partir del 1882 pels donatius de Manel Girona, un ric banquer de llavors, i en base als plànols originals. Havia estat semiabandonada fins llavors. Al claustre es celebra desde 1637 l‘ou com balla, el dia de Corpus Christi Des del 2/11/1929, es monument històric-artístic nacional.
A l’esquerra de la Catedral es pot veure:
- Museu Diocesà de Barcelona, a l’edifici de la Pia Almoina. A l’edat mitjana albergava un alberg-hospital per 100 pelegrins, leprosos i pobres.
- Carrer de la inquisició.
- Museu Frederic Marés (gran col·leccionista del segle passat). A l’edat mitjana aquest edifici va ser la seu de la Santa Inquisició a Barcelona.
- Pont elevat (ja no hi és) que comunicava el palau reial amb la porta de Sant Iu per que pasés el rei a la Catedral sense mesclar-se amb el poble.
A la dreta hi ha:
- Claustre de la catedral, i Capella romànica de Santa Llúcia (1268). A la cantonada, la mida ‘cama doble’ i un missatge ‘A 2 LOPOV’ -> a 2 cames dobles, hi havia un pou.
- Palau Ardiaca. Estil gòtic. Annexada a la casa del Degà. També es celebra l‘ou com balla, el dia de Corpus Christi.
- Restes de la muralla romana (78 torres, segle II dC) amb un fals aqueducte romà, reconstruït al 1958.
La campana de la torre esquerra de la Catedral es deia Honorata, i va ser fosa per ordre del rei Felip V per fer canons per la Ciutadella al 1714, després d’haver servit durant la guerra de Successió per avisar els barcelonins que hi havia batalla. Anem per la 5ª o 6ª Honorata, el badall és l’original.
7. Museu Frederic Marés.
Es parcialment l’Antiga seu de la Santa Inquisició a Barcelona. La presó estava al Palau reial.
La idea del museu va néixer el 1944 quan Marès va realitzar una exposició de gran part de la seva col·lecció. La mostra incloïa diversos objectes com alguns llibres incunables o mostres d’escultures medievals. Marès va prometre llavors donar la seva col·lecció a la ciutat.
Hi ha l’escut de la inquisició a la paret lateral.
8. Plaça Sant Felip Neri
La plaça de Sant Felip Neri és una plaça singular de Barcelona, rep el nom de església de nom homònim d’estil barroc que presideix la plaça. La plaça s’erigeix sobre l’antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe, destruït durant la guerra Civil. L’església de Sant Felip Neri té annexada la casa de la Congregació de l’Oratori que també es pot accedir des de la mateixa plaça. La plaça de Sant Felip Neri és envoltada de cases d’estil renaixentista. També és la seu de les antigues cases dels gremis de Calderes i Sabaters (portades pedra a pedra per la construcció de la via laietana), aquest últim reconvertit en el Museu del Calçat Antic.
- Llegenda del bisbe fantasma a la primera casa del carrer d’entrada.
- Podem veure els impactes de projectils llençats pel bàndol nacional a la guerra civil (30/1/1938), que van matar 42 persones (la majoria nens) que havien arribat a la plaça buscant refugi al sòtan de l’esglèsia.
9. Barri Jueu del Call
Sortint de la plaça sant Felip Neri, cap a la dreta s’esten el barri jueu del call. El 5 d’agost del 1391 una multitud de cristians van entrar i exterminar els jueus (més de 1000 morts), que van acabar de ser expulsats de la ciutat al 1401. Alguns es van convertir, peró van ser fets fora definitivament al 1492 pels reis catòlics.
La antiga sinagoga major estava situada entre els carrers Sant Domènec del Call i Marlet, però encara no s’ha trobat realment.
El Consell de Cent (òrgan de govern de la Barcelona medieval) els hi va oferir tornar als pocs anys (perquè els jueus manegaven diners i feien de prestamistes, i per això els van fer fora), però van refusar la invitació. Les raons per les que els acusaven:
- Haver matat a Crist.
- Haver portat la pesta bubónica i enverinar les fonts d’aigua de la ciutat, per això només podien recollir aigua d’una Font situada al call.
- Lea més important, els jueus eren prestamistes (professió no autoritzada als cristians) i manegaven diner. Sense jueus alguns ja no haurien de tornar els prèstecs.
10. Plaça de Sant Jaume
S’arriba pel carrer del bisbe. Noteu el fals pont gòtic construït al 1928, entre el Palau de la Generalitat i la Casa dels canonges (molta gent pensa que és medieval). Calavera amb creu a sota.
Aquí estava situat l’antic fórum romà i el mercat.
Actualment conté els dos edificis governamentals més importants de Barcelona.
- Palau de la Generalitat
Es va construïr en estil gòtic sobre les runes del barri jueu del Call, a inicis del segle XV. Ha sofert moltes modificacions al llarg dels segles, la façana és neoclàsica.
Hi han hagut uns 135 presidents de la Generalitat fins avui. El primer va ser Alfons de Tous al 1396.
12. Casa de la ciutat (Ajuntament)
La seva construcció ha tingut lloc durant diversos segles. La seva façana principal, situada a la plaça de Sant Jaume, data de l’any 1847; el seu origen, però, és de l’any 1369, any en el qual es va començar a construir el Saló de Cent, origen de la història de l’ajuntament de la ciutat de Barcelona. Com a curiositat, a la paret Esquerra es pot observar la porta original, parcialment remodelada per adaptar-la a la nova façana.
L’edifici és un palau. La seva façana principal és d’estil neoclàssic
Si envoltem l’ajuntament cap a la dreta, ens trobem la plaça de Sant Miquel. Més endavant, passem pel carrer dels Gegants i arribem al carrer dels Templers. Una mica més endavant s’emboca el carrer Ataulf, on al seu número 4 queda gairebé l’únic vestigi dels templaris a Barcelona, l’esglèsia de Nostra senyora de la Victòria, antigament la capella del convent dels cavallers templaris.
13. Carrer Ferran
Obert inicialment en homenatge al Rei Ferran VII el catòlic. A l’altre banda (Cap a via Laietana) el carrer Llibreteria és seu de les llibreries més antigues de la ciutat. Els carrers de la ciutat medieval estaven classificats per gremis (professions).
Des de 1910, el carrer Ferran enllaça la Rambla amb la plaça Sant Jaume fruit d’un projecte de l’Ajuntament de Barcelona durant la legislatura de 1820-23 projectat per l’arquitecte Josep Mas i Vila que pretenia unir la Rambla amb el Parc de la Ciutadella.
14. Temple d’August i Centre Excursionista de Catalunya
Localització més alta de la ciutat antiga, a l’anomenat mont Tàber (16.9m sobre el nivel del mar). En aquest turó els romans van començar a construir la nova ciutat romana. Situat al c/Paradís, 12, el centre alberga les 4 columnes que queden del Temple d’August.
- Plaça del Rei.
Data de la segona meitat del segle XIV (tot i que el primer palau està datat al 415). Al Palau reial Major (gòtic) es diu que es van reunir els reis catòlics amb Colon a la tornada del seu primer viatge a Amèrica. Es pot veure la torre del mirador del rei Martí (1555), de 5 plantes, molts diuen que al seu moment era l’edifici més alt del món. Inicialment la plaça albergava un mercat.
El 7/12/1492 un pagés va intentar matar al rei Ferran a les escales, però només el va ferir. El rei va anar a descansar a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). El pagés va ser martiritzat i descuarterat públicament. Es diu que si us fixeu, encara es poden veure les gotes de sang del rei al tercer esgraó.
Al principi de la plaça hi és la casa gòtica Clariana-Padellàs (portada pedra a pedra desde la via Laietana), seu del museu d’història de la ciutat (gratuït el primer diumenge de cada mes, i tots els diumenges a partir de les 15h), amb carrers, habitatges i runes romanes, i diferents sales medievals, destacant el Saló del Tinell (1362).
També tenim el palau del Lloctinent (del segle XVI, estil renaixentista), on hi ha una làpida funeraria jueva a la façana, tocant el palau reial. També la casa del botxí, situada a la muralla, on ara hi ha un vidre que deixa veure algunes parts de la ciutat romana desde fora.
16. Via Laietana
Oberta al 1907 per comunicar l’Eixample amb el barri dels pescadors (La Barceloneta). Es van destruïr les cases, es van desallotjar unes 20.000 persones i van desaparèixer 85 carrers.
Va ser dissenyada inicialment per l’Ildefons Cerdà en 1859 com «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l’Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins el 1899 que es va tornar a impulsar el pla. El seu estil segueix l’escola de Chicago.
Al principi de la via Laietana, molt a prop de la plaça Urquinaona (costat muntanya), està el Palau de la Música Catalana, d’estil modernista (1908), dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.
17. Plaça del Àngel
Aquí estava situada la forca medieval.
Llegenda del dit de Santa Eulàlia i l’Àngel: Inicialment la plaça s’anomenava del blat (es suposa que hi havia un mercat d’aquest producte). Quan es van trobar les restes de Santa Eulàlia a Santa Maria de les arenes (ara, Santa Maria del Mar), es van portar cap a la Catedral, però al arribar a la plaça del blat, el fèretre va començar a pesar molt fins que va caure al terra i no es podia moure. Es va aparèixer un àngel per dir que la santa no estava complerta perquè un dels portadors li havia robat un dit del peu. Quan es va restituir, es van poder portar les restes fins a la Catedral, i per això ara se li diu la plaça de l’Àngel.
Davant de la plaça Ramon Berenguer es pot observar la part de la muralla romana millor conservada (sobre el 270), i l’estàtua de Ramon Berenguer III (Josep Llimona), amb una particular cua de cavall molt criticada a la seva época.
18. Santa Maria del Mar
Santa Maria del Mar és una església d’estil gòtic català, situada al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d’obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l’edifici) i Ramon Despuig.
És considerada l’única gran església gòtica catalana perfectament acabada, i la catedral del poble. Les pedres es portaven ‘a pes’ des de la pedrera de Montjuic (ja clausurada).
El retaule major és d’estil barroc (posterior).
Destaca a la façana la rosassa (rosetón). El terratrèmol de Catalunya de 1428 provocà l’esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per la caiguda de les seves pedres. Aviat, però, es va construir-ne una de nova, flamígera, que quedà acabada el 1459 i un any després s’acabaren d’instal·lar els vidres.
Cementiri de vàries guerres. Estan enterrats els soldats que van lluitar contra Felip V al 1714 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. És un punt de trobada nacionalista-independentista.
“Al fossar de les moreres, no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor”(Frederic Soler, Pitarra).
20. Carrer Montcada
Carrer on estan situats molts palaus de nobles medievals, i també de fins al segle XVIII. Estil d’ arquitectura gòtica civil barcelonina.
Va ser encetat el 1148 a partir d’uns terrenys cedits pel noble Guillem de Montcada, per tal de comunicar els barris barcelonins de la Bòria i Vilanova del Mar, que posteriorment s’unirien en el barri de la Ribera.
Anteriorment hi havia un camí, probablement conegut amb el nom de des Cadafalch que sortia del Portal Major de la ciutat i passava pel Vallès en direcció a Roma, on als voltants vivien families de pescadors, així com mariners i altres treballadors relacionats amb el mar.
Hi ha l’Euskal Etxea on podem tastar pinxos vascos ‘de veritat’.
Podem visitar el Museu Picasso.
Al núm 21 es pot observar la ‘gelosia xafardera’, que permetia mirar al carrer sense ser vist.
21. Passeig i Mercat del Born
Tornem cap a Santa Maria del Mar i ens trobem el passeig del Born. A l’edat mitjana, al passeig es feien torneigos, justes de cavallers, combats, ajusticiaments, actes de fe, per això la forma allargada. Inicialment era molt més llarg.
Al núm 16 hi ha una casa ‘partida’ pel mig degut a que els plànols de la Ciutadella arribaven just fins aquí. Es nota sobretot en la finestra partida de dalt de tot.
El mercat del Born és d’estil pre-modernista, construït entre 1874 i 1878. Va entrar en funcionament l’any 1878 i va estar funcionant com a mercat central de la ciutat fins l’any 1971, moment de l’obertura de Mercabarna.
Va ser restaurat el 1977 per Pere Espinosa. L’any 2002 es van fer obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona, i van aparèixer les restes de la ciutat medieval i moderna. Es va optar per conservar les restes, que es poden visitar avui en dia, i traslladar el projecte de la biblioteca a un altre indret.
En l’actualitat el mercat aixopluga aquestes restes arqueològiques corresponents a part del barri de la Ribera, enderrocat a principis del segle XVIII després de la desfeta de la guerra de successió, en 1714, i per la construcció de la Ciutadella. És un dels jaciments més complets de l’edat moderna a Europa.
22. Parc de la Ciutadella i Parlament de Catalunya
On hi havia el barri de la Ribera, Felip V va manar construïr una ciutatella militar per atacar Barcelona en cas de sublevació. Altre punt des d’on es van tirar bombes al 1842 va ser al castell de Montjuic.
Al segle XIX es va derruïr i es va construïr el parc actual, que conté el zoo.
El Parlament de Catalunya actual està situat a la Santa Bàrbara de la ciutadella, és a dir, a l’edifici on es guardaven les armes i el material explosiu.
Al 1898 es va fer a la zona l’exposició Universal, encara es poden veure alguns edificis de llavors. L’exposició del 1929 es va fer als palaus de la muntanya de Montjuïc a la avinguda de Maria Cristina (actualmente una de les seus de la Fira de Barcelona).
23. Barri de la Barceloneta
Barri dels pescadors, originari de 1474. Els terrenys on s’assenta actualment el barri estaven anegats d’aigua fins fa poc més de dos segles.
La història de la Barceloneta està lligada al creixement i desenvolupament del port. El sòl que avui ocupa el barri s’anà formant lentament a partir d’un primer dic que es va construir a mitjans del segle XIV i del primer port creat el 1687, que juntament amb l’illa de Maians (on més tard hi hauria la Duana, on ara hi ha el Rellotge), van servir per a fixar les sorres aportades pels corrents marins que segueixen la costa de nord a sud.
El seu aspecte actual data del 1718, quan es va moure la gent que es va fer fora del barri de la Ribera per construïr la Ciutadella.
Arribem al fi de trajecte! Ara, la galeria de fotos:
